dimarts, 4 de juny del 2013

El meu poble preferit ( treball dels jocs florals 2013)

FORNELLS, UN POBLE MÀGIC

El meu poble preferit és una petita vila menorquina anomenada Fornells.
Les seves cases són blanques amb les portes i finestres pintades de color verd, i on es barreja l'olor de les ensaïmades amb l'olor salada de la mar.
L'olor de la mar ens acompanyava en els viatges amb vaixell de vela, on disfrutàvem de la calma del mar i de platges remotes abraçades pel balanceig de les ones.
Del peix més exòtic, fins al típic peix "Nemo" vèiem amb les ulleres de submarinisme, mig entelades.
El dijous, quan les estrelles apareixien en el firmament els carrers s'omplien de gresca. Parades plenes de gominoles o de coques de recapte omplien les voreres dels carrers d'una màgia especial.
Més especial era, però la revetlla de Sant Joan, fent una gran carrera pels carrers de Ciutadella, per aconseguir un bon lloc per veure el "jaleo".
Els pobles eren més bonics que mai. Aquells cavalls tan engalanats, la gent que malgrat els problemas, s'esforçava per deixar els problemas sota el coixí i tenir un somriure a la cara.
Una nit mágica, que em va recordar que si anem tots junts som un país imparable!




diumenge, 17 de març del 2013

dimecres, 13 de març del 2013

el llibre que llegeixo

TÍTOL: David Copperfield

AUTOR: Charles Dickens

TEMÀTICA:Drama                              

dimarts, 12 de març del 2013

Guerra i pau


El foc i l'aigua han discutit

al fons del bosc, per una juguesca.

Quan l'una crida, l'altre s'encrespa

i deixen l'aire ple e neguit.

Tanta cridoria, a què treu cap?

Parlen e vents i e flamarades,

de llamps i trons i de nuvolades.

Per què es barallen? Ningú no ho sap.

Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.

S'han embestit talment dues fere:

(són quatre gotes escausseres

i un tou de brases agonitzant!)

De tal manera s'han esforçat

que la baralla és acabada:

la braa, humida, ja és apagada;

de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;

per entre flors i cuques amigues,

hàbils com sempre, passen formigues

duent engrunes cap al seu cau.

Joana Raspall

 

El trobador


 

Penso fer-me trobador,

seguir terres i cantar

a les dames dels castells

que em volguessin escoltar.

Sé que no totes són belles

ni tenen els cabells daurats

ni els ulls que semblen estrelles

ni els llavis ben dibuixats.

...Alguna deu ser graella.

i una altra, de cos neulit;

o tenir nas de patata,

ulls de peix o front pansit...

Aquestes, vull! Les boniques,

si escoltaven el meu cant,

no estarien tan contentes

ni m'ho agrairien tant.


Són les menys afavorides,

les fàcils d'acontentar;

volen creuen que el cantaire

no les pretén enganyar.

Penso que em correspondrien

amb bon sou i tracte bo,

ja que el món no trobarien

millors cantaire que jo.


Em veuria de les dames

ben rebut i ben pagat;

...i, de passada, els duria

un bri de felicitat.

Joana Raspall

Qui sap


Escriuré en un paper blanc

tot allò que li diria

i que no li goso a dir;

després, en forma de barca

plegaré el paper i a l'aigua

el deixaré navegar...


Potser el trobarà algun dia...

i qui sap si el llegirà!

Joana Raspall

Disfresses


Per carnaval,veureu quina disfressa

més rara m'he buscat:

em trauré del damunt tanta falònia

que ara em cobreix sense anar disfressat

 

No riuré l'acudit que no té gràcia,

ni aplaudiré el discurs que em sembla va;

i tampoc compraré,

Pel què diran,allò que no em fa falta;

ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.

Tampoc m'arronsaré!

 

De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;                                                       

aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,

encara que no tinguin gran carrera

ni puguin oferir-me bon dinar,

que l'amistat es manté de primera,

també,amb nous i pa.

Potser que molts diran que no em coneixen

si m'hi presento així, camuflat

sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

Joana Rapall