Aquesta història va començar quan un dia el teu pare i jo ens passejàvem per un mercat de segona mà. No hi havia cap parada que ens cridés l'atenció, però de sobte al final, en un racó del mercat hi havia una parada amb un venedor molt estrany, anava desdentegat i mal pentinat, però el fet era que tenia un penjoll molt bonic amb una maragda al mig per nomes 100 pessetes. El pare me'l va comprar i jo contenta com un gíngol me'l vaig posar .
Però aquella sort es va acabar quan em vaig començar a marejar i a tenir desmaimais. Vam tornar al mercat però aquell estrany venedor ja no hi era.
Els altres venedors ens van dir que no hi havia hagut mai cap altra parada.
El pare va decidir que ens havíem de desfer d'aquell penjoll, fóra com fóra.
Ho vam provar de totes les maneres però el penjoll no es desenganxava del meu pit. Fins que un dia al matí no el tenia, m'havia desaparegut! Però al mirar-me al mirall no em vaig reconèixer, era jo, però envellida! Envellida fins al punt que semblava que estigués a les portes de la mort!
A l'instant ens va aparèixer una carta, que hi deia que si no posavem 5.000 pessetes a dins em quedaria així per sempre, i dit i fet hi vam posar les passetes corresponents i al instant vaig tornar a ser jo mateixa.
-Mare tens alguna prova que aquesta història és certa?
-Sí, te'n recordes d'aquella marca que tenia al pit?
-Doncs és la marca del penjoll!
I ara a dormir!
