Disfresses

Per carnaval,veureu quina disfressa

més rara m'he buscat:

em trauré del damunt tanta falònia

que ara em cobreix sense anar disfressat

 

No riuré l'acudit que no té gràcia,

ni aplaudiré el discurs que em sembla va;

i tampoc compraré,

Pel què diran,allò que no em fa falta;

ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.

Tampoc m'arronsaré!

 

De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;                                                       

aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,

encara que no tinguin gran carrera

ni puguin oferir-me bon dinar,

que l'amistat es manté de primera,

també,amb nous i pa.

Potser que molts diran que no em coneixen

si m'hi presento així, camuflat

sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

Joana Rapall