El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple e neguit.
Tanta cridoria, a què treu cap?
Parlen e vents i e flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues fere:
(són quatre gotes escausseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la braa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre
flors i cuques amigues,
hàbils com
sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada